L'enigma del demà

Ja fa temps que pensava en escriure, a poder ser diàriament, la meva opinió sobre alguna de les moltes notícies que ens arriben a través dels diferents mitjans de comunicació.
Una opinió personal, potser una mica crítica.
I és que avui en dia, sembla que tancar-se per reclamar un dret, sortir al carrer amb pancartes per exigir responsabilitats a qui se li pugui exigir, i, en definitiva, anar en contra d'un civisme teòricament modèlic, comporta un cert rebuig social que titlla al personal en qüestió d'anti-sistema, i d'interferir en la tranquilitat de la resta de la civilització. I aqui és on entro jo. Realment estem tots tan tranquils? Tothom està d'acord amb el què se'ns diu i se'ns presenta com a fets objectius? Ens agrada on, com i amb qui vivim? Jo crec que molta gent que no crida, que no surt al carrer a reclamar, que no "vol molestar" per educació, realment té la seva opinió sobre tot plegat, la qual no agradaria a tothom. Almenys és el meu cas.
I per això enceto aquest blog. Per desfugar-me, per compartir, per discutir, però sobretot per dir la meva opinió i deixar-la en un paper virtual perquè no quedi oblidada. I per fer-ho he triat el 2009. Un any de futur incert en el que, de ben segur, cada dia hi haurà un bombardeig de notícies que veurem com se'ns presenten. Jo en triaré una. I perdoneu-me si no és la que volieu comentar. Això si, jo hi diré la meva. Si voleu...digueu la vostra.